Missatge als veïns i veïnes

El dilluns 23 de novembre del 2009, un grup de veïns i veïnes de la Plaça de la Vila de Madrid, constituits en Assemblea, van entrar al Registre de la Regidoria de Ciutat Vella un escrit de reclamació al no rebre resposta als intents continuats de ser tinguts en compte en la planificació del futur d’aquesta plaça i exposant les següents reivindicacions:

   1.- Projecte urgent i consensuat amb els veïns i veïnes per a la construcció d’una tanca alta amb horari d’obertura diürna, coincident amb els horaris de la Via Sepulcral Romana.  
2.- Solució dels problemes crònics d’incivisme causats des de fa anys per un grup reduit de persones.  
3.- Projecte per a la construcció d’una àrea de jocs infantil dins el perímetre de la plaça.
 4.- Solucionar els problemes d’accesibilitat al Passatge de la Rambla per a les persones amb problemes de mobilitat.
 5.- Solucionar els gravíssims problemes de recollida selectiva d’escombraries que té la plaça i, en el cas de que ja existeixi algun projecte, informar-ne degudament.
6.- Concretar si es procedirà o no a la no renovació de les paradetes del carrer Canuda.
7.- Solucionar la manca de bancs i seients públics a la plaça, instal·lant-ne de nous en noves ubicacions.

Considerem aquest com un darrer intent per aconseguir el compromís de la Regidoria per solucionar els problemes existents. Si en el transcurs dels propers 15 dies obtinguessim novament el silenci per resposta procedirem a iniciar una campanya de denúncia pública, com a única alternativa per donar visibilitat a unes reivindicacions que considerem justes i mesurades.

Contacte: Montse Gisbert Pagés

Ocupes a la Plaça Vila de Madrid

El propietari d'aquesta finca qualificava d'ocupes als seus llogaters. Ara ho podrà dir amb raó.

No parem. Després de la inauguració del petit museu a la plaça Vila de Madrid, de les obres de remodelació de la Plaça, i de les del carrer Canuda, ja hi ha una altra novetat. El primer edifici que a Espanya va tenir el trist honor de fer sortir a la llum el concepte de mobbing immobiliari ha estat ocupat aquesta matinada.

Els arcs medievals i les excavadores

Els arcs de Ciutat Vella que van sobreviure a l'alcalde Clos (2007)

L’any 2002 va ser un any trist pel patrimoni medieval de Ciutat Vella de Barcelona. Els pocs que dins de l’entusiasme general en aquella nova febre d’or que va produïr llavors la construcció es van atrevir a denunciar-ho aviat van veure com la seva agenda de contactes aprimava.

El Consell de barri del Gòtic decepciona

El Consell del Gòtic no aconsegueix apropar els polítics als veins

El gran èxit d’assistència –gairebé 200 persones- no ha servit per compensar la decepció que ha produït l’acte de fundació del Consell de barri del Gòtic. La gran majoria d’intervencions del veïns han fet palès el seu malestar per la degradació del barri,  han rebujat les  formes com s’ha convocat l’acte i s’han queixat per la seva normativa.

Les intervencions dels representants polítics  -amb un discurs de circumstàncies que no ha aportat res- no han ajudat a apropar posicions. Malgrat això l’ofici de la regidora socialista ha aconseguit que els assistents deixin oberta una porta a l’esperança. Itziar Gonzàlez que ha reconegut haver “pagat la novatada”, ha promés que rectificarà el funcionament  del nou organisme que avui s’ha creat per tal que pugui ajudar realment  al barri a millorar.

La marginació a la Barcelona de postal

200911 Plaça Vila de Madrid (2,5 MB)

El passat dia 31 es va inaugurar el Museu de la Plaça Vila de Madrid. Al dia següent, tal com era previsible, la misèria i la marginació han tornat puntualment. Aquest grup en concret ja fa molt de temps que s’ha establert a Ciutat Vella. La majoria són malalts d’alcoholisme, alguns de països de l’Est europeu. La gent el mira de diverses formes. Uns amb llàstima per les seves condicions de vida, tan inhumanes;  altres prefereixen odiarlos i fins i tot utilitzarlos políticament. Hi ha qui els ajuda i altres ens preguntem per les causes, amb l’esperança -cada cop més feble- de trobar el remei. Aquests són -som- els més perillosos, perque trencant el silenci questionem l’optimisme professional dels gestors. I això, no cal dir-ho, està molt mal vist.