200911 Plaça Vila de Madrid (2,5 MB)
El passat dia 31 es va inaugurar el Museu de la Plaça Vila de Madrid. Al dia següent, tal com era previsible, la misèria i la marginació han tornat puntualment. Aquest grup en concret ja fa molt de temps que s’ha establert a Ciutat Vella. La majoria són malalts d’alcoholisme, alguns de països de l’Est europeu. La gent el mira de diverses formes. Uns amb llàstima per les seves condicions de vida, tan inhumanes; altres prefereixen odiarlos i fins i tot utilitzarlos políticament. Hi ha qui els ajuda i altres ens preguntem per les causes, amb l’esperança -cada cop més feble- de trobar el remei. Aquests són -som- els més perillosos, perque trencant el silenci questionem l’optimisme professional dels gestors. I això, no cal dir-ho, està molt mal vist.
RSS - Posts
[...] Fins i tot han creat un blog “dels veïns amics de Vila de Madrid, carrer d’en Bot, Canuda, Portaferrissa i passatge Magaroles”, el podeu llegir clicant aquí. La carta que li envien a l’Alcalde la trobareu ací. En un post al blog diuen: [...]
Fa un parell de dies que a través d’en Guillem Carbonell (www.guillemcarbonell.cat) estic en contacte amb en Josep de la Plaça Vila de Madrid. Hem intercanviat algun e-mail, i em suggerir que pengés a aquest blog un dels mails que li vaig enviar. Doncs bé, faig un copiar-enganxar del mail.
Bona tarda Josep!
Primer de tot, agraïr-te el teu e-mail. No sabia que hi haguéssin uns veins de la plaça organitzats envers tot el tema de la degradació, etc…
Jo sóc dels “nouvinguts” a aquest barri. Vaig néixer i em vaig criar a Nou Barris, però sempre notava una mena d’atracció cap als barris de Sant Antoni, Raval i Gòtic. Fa tres anys vaig anar a viure al carrer Paradís, allà al costat de la Plaça Sant Jaume. Des de fa poc més de dos anys i mig, sóc veí de la Plaça Vila de Madrid, 1, sobre el Decathlon.
Durant aquest temps he pogut constatar la progressiva i accelerada degradació de la plaça, sentint impotència i indignació per no poder fer res. Sovint en veure la guardia urbana per la plaça els hi recriminava la seva actitud. Sovint aquesta recriminació acabava amb molt males paraules per part d’ells. Un dels fets que em va indignar i molt va ser, farà vora dos anys, abans de que renovessin la gespa de la plaça. Hi havia els “ocupes” que cites a la carta per a la regidora fent porcades de les seves, i un nen d’uns 3 anys amb la seva mare jugant a la gespa. Jo estava a la meva finestra (està a la cantonada de la plaça amb canuda) observant, i van arribar, sense exagerar-te, fins a 5 o 6 motos dels urbanos, sirenes ben fortes i llums blaves arreu… indignació en veure com van fer fora la mare i el nen, i als “ocupes” no se’ls va dir res de res. Aquest dia és quan vaig tenir l’enganxada més forta, ja que sense pensar-ho vaig baixar corrents al carrer a expressar el meu malestar per la situació. Bé… això és tan sols una anècdota d’entre tots els problemes que té aquesta plaça.
No sé si feu alguna reunió de tant en tant, o si esteu organitzats d’alguna manera. Si feu alguna reunió o trobada conteu amb mi! Tot i ser un dels nouvinguts (amb totes les crítiques que dia rera dia em comporta per part d’alguns veins), estic amb moltes ganes de poder fer alguna cosa de profit intentant crear un punt d’inflexió en la degradació de la plaça i del barri, a veure si poc a poc podem canviar aquesta inèrcia, i en podem crear una de més positiva per a tots.
L’única proposta que així a primeres em passa pel cap, és fer extensiva la queixa a tots els partits de l’ajuntament, siguin govern o oposició. No sé si s’ha fet això ja, però potser pel simple fet de no haver de rebre crítiques, el partit del govern es possa les piles!
Una abraçada!
Ferri
No ets pas l’únic que creu que alguns funcionaris de l’Ajuntament no acaben de sintonitzar amb les necessitats del barri. Això que expliques és una actitud habitual i fa pensar en la necessitat de lluitar perque l’Ajuntament millori la formació dels cossos de seguretat, en aspectes com la sociologia, per exemple. Però si hi agents que no saben o no volen parlar l’idioma del barri, com podem pensar en una policia de barri? I per idioma del barri no entenc només la llengua, també penso en el tarannà, la cultura, els problemes… Una situació en la que el proveïdor (els funcionaris) imposa uns arguments infantils per rebatre les peticions dels clients (que són els ciutadans) és anacrònica a la indústria però desgraciadament encara és habitual a l’administració municipal de BCN.
Cal diàleg, és clar, però el diàleg ha estat tancat i barrat i la culpa no ha estat només dels funcionaris. Els polítics, que ara fan tants escarafalls davant del cas Millet i Cía han estat molt ocupats. Uns mirant al cel mentre els altres especul.laven al carrer de la Portaferrissa , en aquest local de 300 metres quadrats que el jutge acaba d’embargar a l’alcalde de Santa Coloma. I això explica molts dels silencis sobre l’especul.lació i el mobbing immobiliari que han imperat al barri. I ja veurem si encara sóm a temps d’anar cap als millors exemples urbans de l’Europa civil i civilitzada o això ja és Roma. Quan escric aquest comentari, a les 2,22 del matí, encara sento els crits d’una farra que hi ha a un pis proper. Com va dir en el seu moment l’alcalde Clos, “Barcelona no pot voler ser alhora Viena i Sevilla”. Però… podem triar?
A propòsit d’aquests dos comentaris i al fil de la reunió que es va fer el passat dijous sobre la creació del Consell del Barri, diré que li he escrit una carta a la Regidora detallant-li algunes anècdotes que passen al voltant del carrer Nou de Sant Francesc que és on visc, perquè no es pugui dir que els veïns no ens adrecem als “nostres representants” i els assabentem del que passa. Una cosa que no li vaig dir i ara us ho comento és la següent: L’estiu passat la part de darrera del Cap del Passatge de la Pau es va convertir en l’Hotel de la Lluna d’alguns drogaaddictes internacionals i els seus gossos. Desprès de moltes denuncies, entre d’altres coses perquè les mascotes deixaven les seves caques davant de qualsevol porta, amb la posterior trepitjada per part dels veïns que sortíem a treballar pel matí mig dormits, la Guardia urbana els venia a despertar a primera hora. Una amiga anglesa que no sabia de què anava, em va dir: Quin detall no! Que n’esteu d’organitzats els barcelonins! Em vaig quedar perplexa i li vaig tenir que explicar tot el procés. Quina llàstima que els qui i vivim no siguem turistes!