Els creients esperen anar de la Terra al Cel, i per tal d’afavorir millor aquesta esperança de vegades cal utilitzar tecnologia que fa el mateix. Però clar, per molt bé que aquesta es porti, allà dalt no s’hi pot quedar i tard o d’hora ha de fer el camí contrari. Com la grua de la Catedral de Barcelona, que acaba de baixar del cel de la Catedral al seus peus. D’aquesta manera s’acomiada del barri Gòtic aquesta enorme màquina. Pesa més de 80 tones i durant quatre anys ha ajudat els encarregats de rehabilitar la façana, el campanar, el cimbori, l’estatua de Santa Helena i altres parts de la Catedral de Barcelona.
-
Darrers posts
- Diada de Sant Jordi, 2012
- El comerç al carrer, de bon rotllo.
- Cara i creu de Ciutat Vella
- Comiat a la botiga de les tulipes
- Un nou comerç de la plaça del Pi
- Tancar la parada sense perdre el bon humor
- Adeu a la gran grua de la Catedral de Barcelona
- A Santa Eulàlia li estalvien patiments
- Caceres de carrer
- Edicions Betis: del carrer de’n Bot al contenidor
- L’apoteosi del caganer
- Adéu a la botiga de les tulipes
- Silenci, es roda
- Saltant per sobre de la crisi
- La rehabilitació de l’edifici de l’Arxiconfraria de la Sang
Publicitat
-
Comentaris recents
Comiat de la botiga … on Tancar la parada sense perdre … Alfred on Un nou comerç de la plaça del… Maite on Tancar la parada sense perdre … Pere on Un nou comerç de la plaça del… Neus on Un nou comerç de la plaça del… Un altre comerç de l… on La rehabilitació de l’ed… Tancar la parada sen… on Adéu a la botiga de les t… Carles Báguena Ruiz on Petritxol: les auques ame… Alfred Comín on La rehabilitació de l’ed… Ferran on La rehabilitació de l’ed… Ferran on La rehabilitació de l’ed… Alfred Comín on La rehabilitació de l’ed… Pere on La rehabilitació de l’ed… CRISTINA THIÓ LLUCH on La rehabilitació de l’ed… Pere on La rehabilitació de l’ed… Vist pel carrer
En aquells temps
