L’avi cotillaire, la fotògrafa i el Mercedes

20061030_avi_cotillaire_carrer_francesc_pujols

“Una gallina xica, pica, camatorta i ballarica va tenir sis polls xics, pics, camatorts i ballarics. Si la gallina no hagués sigut xica, pica, camatorta i ballarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, i ballarics.”

La noia de la càmara estava encantada de sentir els jocs de paraules (embarbussaments) en català, com el que encapçala aquest post, que l’avi deixava anar amb tota facilitat. Cotillaire d’ofici i de botiga, aquest veí nostre tenia als seus més de 80 anys molt fresca la memória i conservava el seu gran sentit de l’humor. I el vehicle, el vell Mercedes, era el darrer resistent del diversos taxis que en el seu temps feien la ruta de Barcelona a Andorra i que solien parar a dinar i recollir els viatgers al passatge del Duc de la Victòria, carrer Francesc Pujols. El Mercedes, com el seu conductor, ja es deu haver jubilat; la noia ja no ens alegra amb les seves rialles i,  lamentablement l’avi cotillaire fa un parell d’anys que ens va deixar. Ens queda la fotografia, feta l’octubre de 2006, que s’havia perdut per problemes tècnics, i que per això ara hem recuperat.

Mirades indigestes

La misèria, necessària, diuen, de tanta gent. (D’un temps, d’un país. Raimon)

Arc del Teatre. Octubre 2012. El fotògraf acaba tot just de tirar la foto al mural quan casualment veu que s’obre una inesperada porta.

Llavors es veu una persona que després de vigilar el carrer surt amb molta precaució de la casa, suposadament buida.

Fa ja un bon grapat d’anys que a un llavors jove fotògraf de La Vanguardia li van suggerir la conveniència de no fer segons quines fotografies, atés, va dir-li el seu redactor en cap, que els lectors no volien que se’ls posés malament l’esmorzar per culpa del diari. Llavors, el nostre jove fotoperiodista va intentar publicar-les en un llibre i va demanar l’ajut de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en aquells temps en mans dels socialistes. La resposta va ser més o menys la mateixa. Aquell jove és ara un fotògraf famós, però aquella teoria dels àpats plàcids segueix  més o menys vigent. Per això, si us agrada passejar sovint la càmara pels carrerons no comercials de Ciutat Vella, especialment per les zones del barri que pateixen mes directament la crisi, valdrà més que publiqueu el resultat en el propi blog. No és cosa d’espatllar innecesàriament estòmacs delicats.