Adeu a la gran grua de la Catedral de Barcelona

Els creients esperen anar de la Terra al Cel, i per tal d’afavorir millor aquesta esperança de vegades cal utilitzar tecnologia que fa el mateix. Però clar, per molt bé que aquesta es porti, allà dalt no s’hi pot quedar i tard o d’hora ha de fer el camí contrari. Com la grua de la Catedral de Barcelona, que acaba de baixar del cel de la Catedral al seus peus. D’aquesta manera s’acomiada del barri Gòtic aquesta enorme màquina. Pesa més de 80 tones i durant quatre anys ha ajudat els encarregats de rehabilitar la façana, el campanar, el cimbori, l’estatua de Santa Helena i altres parts de la Catedral de Barcelona.

La rehabilitació de l’edifici de l’Arxiconfraria de la Sang

L’entranyable estamperia artística de la Plaça del Pi, fundada el 1789, va tancar les seves portes l’any 2007. Arran d’això van començar els temors sobre el futur de la casa que ocupava, un edifici de 1542 que havia albergat l’Arxiconfraria del Crist de la Sang i que ara és propietat del bisbat de Barcelona. Ara, les obres de rehabilitació estan ja molt avançades i aviat sabrem quina serà la nova funció del vell edifici. De moment, el que hem vist dels treballs ens ha agradat força. Amb tant nyap de disseny, tanta feina barroera, i tanta destrucció del patrimoni com ha patit Ciutat Vella, veure treballar aquesta gent és un plaer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El bombardeig de BCN de 1938, encara




Barcelona. Octubre de 1938. Bombes llençades per l’aviació feixista esclaten al Passeig de Sant Joan. Ara, 60 anys després, una foto a l’aparador de la Ferreteria Llanza ens ho recorda. “Una bomba va matar un client que hi havia dins de la botiga i el pare va deixar aquest forat de la porta de fusta per on va entrar la metralla, com a testimoni”, explica el propietari de l’establiment. La Ferreteria Llanza és pot trobar pujant per la banda esquerra del passeig, gairebé a l’alçada del carrer Aragó. Encara conserva el mateix rètol que es veu a la fotografia. Una d’aquestes bombes va esquerdar una casa propera del carrer Aragó, que la nova propietària ha manat adobar, com mostren aquestes fotos. Aquest treball exigeix paciència i poca presa, i a l’agost és feixuc, d’acord, peró també és un plaer impagable treballar aquests rajols macissos que van ser cuits amb foc de llenya a les bòviles de finals del segles XIX, transportats amb carro fins a la ciutat, i pujats a hombros per uns treballadors amb molt ofici. I a més, les vigues –de pi melis– estan en perfecte estat. Estaran així dins de 150 anys els habitatges que es construeixen avui, amb envans de pladur?

El procés de forjat ha de unir fermament els rajols, un cop que l’escletxa (que ara ja no es veu) ha quedat soldada per el gruixut reforç de vigues de ferro que hi ha desota.