Sota les xicrandes, els crits.


La camerunesa Sally Nyollo. La seva música pot ser un bon fons musical per aquesta història, amb la qual no té cap altre relació que no sigui que és dona, negra i africana, com la protagonista.

-Afanyat, que venen els clients. Blancs, europeus, rossos. Respectables executius que surten d’un nou hotel de disseny o hooligans estupiditzats que s’allotjen en un cau d’escarabats. O gent del barri, que tant se val. L’important, noia, és que et conformis amb el teu destí o t’en faran pagar les conseqüències. A tú, o als teus, allà, en aquell barri nigerià nadiu, d’on vas sortir enganyada, quan tenies només setze anys, per aterrar a Barcelona i caure en mans d’aquests fatxendes. Paisans teus, qui t’ho havia de dir, farcits d’or i de roba de marca, que imposen impunement la seva llei a les Rambles, que us exploten sota les narius de tots nosaltres, veïns, jutges, polítics, policies i clients.

Aquesta nit seria millor no pensar en la notícia que publica El Periódico (i que no enllaço perque no l’aconsegueixo trobar en el miserable cercador d’aquest diari): uns proxenetes han matat a trets el pare d’una jove, una ex-prostituta negra a Barcelona, en venjança per haver-los denunciat als Mossos d’Esquadra. Com sol passar, els acusats ja havíen estat detinguts abans… etc. Sí, val més no continuar. És més convenient –en molts sentits– reflexionar sobre el fet de que aquesta tardor les xicrandes del barri segueixen ubérrimes, encara que les papereres de les Rambles ja s’estiguin omplint amb les fulles seques dels castanyers… De fons –mentre escribim sobre paissatges barcelonins, per exemple a la manera d’en Permanyer a la Vanguardia, és a dir, una crónica suau, que no espatlli l’esmorzar de ningú– podríem posar un mp3 de la Begoña Olavide. Tal vegada “Noche maravillosa”. Això sí, el volum dels auriculars ha de ser ben alt. Cal ofegar amb aquesta bona interpretación d’una obra medieval, que recomano, els esgarrifosos xiscles que se senten ara sota la xicranda que hi ha a la plaça. Són d’una altre jove negra que -maleïda immigració– destorba la tranquil.litat nocturna d’aquest racó del barri Gòtic. 

I així, després de Noche Maravillosa, una altre cançó, potser Morena de quince años, de La Sonora Palacios o, millor, qualsevol de la camerunesa Sally Nyollo. Després Cal que neixin flors a cada instant, de l’amic LLach. I així fins que aquest malson s’escampi, que no escamparà, perque després de tot, ni aquests mafiosos rivalitzen amb l’SGAE –és una manera de dir-ho– ni elles són filles de gent important. I sent així, a qui l’importa?

 

Ara sí, ara he trobat l’enllaç a la notícia de El Periódico gracias al cercador del menéame. Per cert ha aconseguit, fins ara, 337 vots del usuaris d’aquest portal de notícies. Preneu nota, zetamans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s