Els parracs de la crisi

La crisi econòmica està apretant força. Els acomiadaments sovintegen i molta gent comença a tenir algun aturat a la familia. És dur veure desnonaments d’amics prop de casa. I més quan coincideixen com aquests dies amb les pujades de sou d’alguns executius i polítics. Ara, els dies del jocs olímpics, els fòrums i la pela fàcil queden molt lluny. Barcelona, la ciutat dels prodigis, la ciutat pubilla del Mediterrani, que donava al món lliçons d’arquitectura, de modernitat i de llibertat, té les oficines de l’Inem i els menjadors socials plens de gom a gom. Un cop més, els qui en paguen els plats trencats són els qui no van ésser convidats a la festa. “No és això, companys”, cantava en Lluís Llach anys enrera. Llavors ja tenia raó però ara, que ens hi va la supervivència, ja no gosem obrir la boca. Els polítics prestigitadors ens han marcit les il.lusions i els banquers insadollables ens han ofegat les esperances. Els oficials dels jutjats es freguen les mans. Els caldrà fer moltes hores extres.

Aquesta roba esquinçada va ser un dia la tapisseria d’una mena de seient baix, estil Art Deco. Va finalizar la seva existència llençat a la brossa, una fosca, freda i humida nit, en un carrer de Ciutat Vella. Podem imaginar la seva entrada, fa potser 80 anys, en un d’aquestes pisos, que ara desnonen. Llavors eren per viure-hi, ara per especul.lar-hi. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s