Ciutat Vella aprobarà el Pla d’Usos, mentre els veïns reclamem el dret a escollir regidor directament

Es vol aturar la proliferació indiscriminada a Ciutat Vella de botigues de menjar no especialitzades on pràcticament es ven de tot. La mesura, que en cap cas afectarà els establiments que ja tenen concedida la corresponent llicència, és una de les incorporacions que s’han fet a darrera hora al pla d’usos del districte, una normativa que regularà el gros de l’activitat comercial al centre de la ciutat. El document, que ja disposa del suport polític necessari per tirar endavant en el proper ple, entrarà en vigor a la tardor, i deixarà temporalment en suspens la moratòria per agrupar els apartaments turístics.

Aquesta mesura és una de les escasses novetats que s’han introduït al pla d’usos respecte al seu contingut original. Es manté, per tant, la filosofia política que ha guiat la seva elaboració, i que pretén posar ordre sobre la complexa amalgama d’activitats comercials que es concentren al districte. Així, per exemple, el text no només preveu que no es puguin obrir nous apartaments turístics a la zona, sinó que també estableix que els que ara ja hi ha s’han d’agrupar en immobles on no hi hagi usos residencials. Aquest procés s’havia de fer en sis anys, però l’Ajuntament ha deixat aquest termini en suspens en espera que primer la Generalitat aprovi un decret que ha de regular justament aquest àmbit.

El nou pla d’usos de Ciutat Vella no donarà noves llicències d’hotels i en prohibirà l’increment de places. Ara bé, sí que permetrà el trasllat de la llicència a una altra zona del districte que tingui menys densitat d’aquests establiments. Si un mateix operador trasllada i agrupa diverses llicències, també es limita el nombre total d’habitacions que pot traslladar. Els hotels que ja tenien la llicència obtinguda amb l’aprovació definitiva del pla d’usos, tiren endavant. Els hotels que es trobaven amb la tramitació en curs –sense la llicència, encara– seran motiu d’anàlisi, cas per cas, per part del districte.

El cas de l’hotel del Palau i els canvis polítics al capdavant del districte de Ciutat Vella han encès una metxa important que el moviment veïnal vol aprofitar i demostrar que no és foc d’encenalls. Per fer-ho, la xarxa veïnal de Ciutat Vella, que aplega associacions de veïns i entitats del districte, va fer abans-d’ahir, a l’Ateneu Barcelonès, una taula rodona amb el simptomàtic títol «Una altra manera de fer política a Ciutat Vella és possible». Sobre la taula van quedar diagnòstics i possibles vies de millora per a un districte sempre a l’ull de l’huracà en qüestions com ara la pressió turística, la presència i força dels veïns i del teixit social i la inseguretat. Una de les reivindicacions va ser poder escollir directament, a través de les eleccions, el regidor del districte.

Si algú pensava que els successius canvis de regidor al capdavant del districte de Ciutat Vella –Itziar González, Carles Martí i, ara, Assumpta Escarp– passarien com si res als ulls de les associacions de veïns, anava equivocat. O si algú creia que el gir del cas de l’hotel del Palau, investigat judicialment a instàncies de la denúncia dels veïns i que ha acabat esquitxant el mateix govern d’Hereu, passaria amb discreció, també anava errat. Aquests dos grans temes que han sacsejat el districte en els últims temps han portat els veïns a reclamar obertament altres maneres de fer política. I una d’aquestes maneres és poder escollir directament el regidor del districte a través de les eleccions: «És una demanda veïnal històrica que ara es reprèn i torna a guanyar força», argumenta Ada Colau, membre de l’acusació popular veïnal pel cas de l’hotel del Palau i del moviment en defensa de l’accés a l’habitatge, que va participar en la taula rodona a l’Ateneu Barcelonès, on no cabia ni una agulla.

«Fórmules com l’elecció directa servirien per tornar la confiança a la ciutadania i donaria mecanismes de control real», afirma Colau, que posa com a exemple el cas de Roma, on ja hi ha regidors de districte escollits de manera directa.

Pel geògraf i urbanista Jordi Borja, que també va participar en la taula rodona, «a l’Ajuntament de Barcelona hi ha hagut una involució democràtica, que va començar en l’època de Maragall» i que «s’ha anat accentuant». Per a l’elecció directa del regidor del districte caldria reformar la llei electoral, precisa; però, en canvi, creu que els consellers de districte sí que es podrien escollir directament a través de consultes populars. Això, afegeix, permetria «crear candidatures de gent dels barris i ampliar la base democràtica».

El mes de novembre passat, l’Ajuntament va aprovar una proposició d’ERC perquè els consellers de districte fossin escollits de manera directa en les eleccions. Per fer-ho, cal, però, la reforma de la llei electoral, que continua pendent.

La taula rodona va consignar «el moment d’esgotament del model de ciutat», i la necessitat d’un «canvi radical en les polítiques urbanes», per tornar a «posar els veïns al centre», tal com va assegurar Maria Mas, de l’Associació de Veïns del Casc Antic. Per Daniel Jiménez, advocat dels veïns en el cas de l’hotel del Palau, aquest afer és «un símptoma que el poder econòmic i polític no han pogut controlar tot el procés».

Hi va haver un recordatori per l’anterior regidora de Ciutat Vella Itziar González, per valorar-li que havia significat un gir en les polítiques i maneres de fer que hi havia fins aleshores.

La plataforma d’afectats per la hipoteca ha programat per demà un acte reivindicatiu de to simpàtic. Es tracta de fer una xoriçada popular (a les sis de la tarda, a l’avinguda de la Catedral) per denunciar les «execucions hipotecàries», els nombrosos desnonaments que s’estan donant i la falta d’habitatge públic. L’acte havia de consistir en el repartiment de xoriços entre els assistents. Quan la plataforma va demanar el permís al districte per fer l’acte, es va trobar amb una sorpresa particular. Segons els organitzadors, el districte els va dir que no podien repartir xoriço perquè no tenien el títol de manipulador d’aliments. En la taula rodona a l’Ateneu Barcelonès, van esmentar la situació com a exemple de «l’excés de normativització» que entrebanca l’activitat veïnal. Un altre sector diana dels veïns és el del turisme, i pe això Josep Maria Montaner, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, va reclamar «més control» sobre el sector i ajustar constantment els successius plans d’usos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s