Indigents i nòmades s’estan enquistant als carrers i places

Pel seu interés informatiu i perquè ha estat enregistrat en gran part a la Plaça de la Vila de Madrid, us reproduim un article de na Patrícia Castán i en David Placer aparegut a l’edició d’avui de El Periódico de Catalunya on es reflecteix clarament una problemàtica que, en el cas de la nostra plaça, portem denunciant repetidament davant l’aparent indiferència de les autoritats municipals. Només cal donar-se una volta per la plaça als vespres…

“Alguns van arribar a Bar­celona amb bitllet d’anada i encara no han trobat el moment de marxar tot i no tenir ni un euro a la butxaca; altres van venir a buscar una vida millor però van perdre la feina i amb això un lloc on cremar el dia; altres no tenen cap altre objectiu que ­passar les hores bevent alcohol o consumint estupefaents… Molts d’ells ­tenen un sostre on dormir, encara que moltes nits optin per la intempèrie per seguir la seva pròpia festa, i altres no tenen llit propi perquè aquesta és la forma de vida que han triat, sense cap desig d’alterar-la. La característica comuna és que es ­tracta de col·lectius que s’estan enquistant en places i carrers de Barcelona i generen conflictes de convivència, ja sigui perquè impossibiliten als ­veïns disfrutar d’aquests espais, o perquè en alguns casos la seva agressivitat els fa perillosos. El seu perfil difereix del dels 1.400 sense sostre tradicionals -i normalment gens conflictius- comptabilitzats per l’Ajuntament de Barcelona, que n’acull la meitat en diversos centres.

//

El fenomen del nomadisme urbà va eclosionar fa un parell d’anys amb força a Ciutat Vella i va generar molts problemes d’incivisme el 2009. No obstant, l’ajuntament assegura que aquest perfil de rodamón ha remès aquest estiu. Tot i no estar quantificat, la seva presència continua sent visible a la Barceloneta (a la platja, davant del mercat, al parc…), a la plaça de la Vila de Madrid a la dels Àngels i a d’altres. No obstant, la presència de persones en situació de precarietat instal·lades a la via pública durant hores ha augmentat aquest estiu de la mà de nous col·lectius. Es tracta d’homes -en la majoria dels casos- que han perdut la feina i passen llargues hores en bancs o escalinates de places consumint alcohol o altres drogues, tot i que en molts casos encara tenen un sostre on viure. N’hi ha d’autòctons, però també hi ha molts immigrants, en especial de països de l’Est, ara sense feina.

I en la casuística també hi figuren persones que, amb problemes mentals o d’alcoholisme, no busquen feina ni mètode de subsistència. Els seus escenaris quotidians, a més dels esmentats, són les cèntriques places d’Urquinaona, de Salvador Seguí, de George Orwell, Vicenç Martorell, Vila de Madrid, al voltant de l’estació de Sants, el carrer del Marquès de Campo Sagrado (Eixample) i altres punts.

Diverses fonts municipals coin­cideixen que alguns recursos socials de Barcelona (com ara menjadors), units al benèvol clima local, pro­­pi­cien que la seva presència al carrer sigui especialment dilatada, d’on no acostumen a tenir intenció de ­sortir-ne. L’Ajuntament de Barcelona ultima intensificar mesures contra el fenomen al centre de la ciutat, tant per via de l’anomenat urbanisme ­preventiu com amb pressió policial i sancions en casos d’incivisme, ja que al freqüent consum d’alcohol s’hi sumen desordres públics i ­brutícia (escombraries i orins) on s’instal·len.”

Això darrer, fa tant de temps que sentim la mateixa cantarella…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s