Primavera al carrer de Bertrellans

La vella reixa de forja del número 9 del carrer de Bertrellans de Barcelona ha fet 144 anys.

Bertrellans, carrer fosc, curt i encara més estret. Aquest carreró de Ciutat Vella, que va del Carrer de la Canuda al de Santa Anna, fins els anys 70 era seu d’una de les poques carboneries que quedaven a Barcelona. Al igual que d’un taller de  fusteria en el número 4; un altre, Indústria d’Òptica Cuyàs, dedicat a la fabricació de lents;  i, encara, la d’un antiquari que va tenir un final tràgic… La resta, principalment, eren locals dedicats a magatzem d’alguns establiments dels carrers veïns i el parquing.

Amb la progressiva desaparició d’aquest tipus d’activitats, aquest pas tan poc comercial (que alguns veïns en deien irònicament “l’autopista Bertrellans”) ha patit al llarg de força anys una trista decadència. I amb ella, els consegüents problemes  que això comporta a Ciutat Vella, especialment nocturns. Ara sembla que això està cambiant.

Antic rètol de la paret de la seu de la Sala Mozart, actualment enderrocada. En realitat, i des de fa molts anys, aquesta és lentrada del carrer.
La Sala Mozart, a la cantonada de Bertrellans amb Canuda. Amb lescenari del teatre al fons.

En part perque amb l’enderroc de la abans molt estreta cantonada amb el carrer de la  Canuda (on hi havia hagut la Sala Mozart, que era una mena de teatre infantil, i on ara hi ha una botiga de roba de marca), l’entrada del carrer es va eixamplar, guanyant llum i espai. A més, el nou paviment de granet el va més fàcil de netejar i també hi ha ajudat la revalorització comercial del barri. Alguns  establiments recents, com Trivial Musik, han durat poc, però la qüestió és que ara, al parquing i als magatzems s’hi han afegit una nova llibreria, la perruqueria Santos, una botiga de còmics

Enderroc de ledifici que albergava la sala Mozart. Carrer de la Canuda cantonada Bertrellans.

Avui, dia 5 d’abril, feia un bon dia per recordar tot aixó: aquest matí el Sol primaverenc llepava la reixa del portal del número 9 del carrer de Bertrellans. I com  en tants altres carrers estrets de Ciutat Vella, això no es cosa que es pugui contemplar  tot l’any, de manera que aquesta vella reixa de forja, datada de 1867, any de la construcció de la casa,  bé es mereix la fotografia.  Ara queda desitjar que aquesta renovació del carrer es consolidi, malgrat la crisi econòmica, tant per la voluntat dels comerciants com per la dels veïns, els vells i els nous. I voluntat n’hi ha, com demostren diverses iniciatives i accions judicials per millorar la seva qualitat de vida al barri.

Postil.la: Com bé explica l’amic Ferran, en el seu comentari a aquest post, el carrer Bertrellans s’havia anomenat Vertrellans (i Vertrallans). Am aquesta darrera grafia figura en els anuncis antics a les hemeroteques, com la de la Vanguardia.

3 thoughts on “Primavera al carrer de Bertrellans

  1. En Joan Amades, al seu llibre Històries i llegendes de Barcelona, l’escriu amb be baixa: Vertrellans i explica alguna posssibilitat de l’origen del seu nom.
    També diu que en aquest carrer es va obrir la primera funerària de Barcelona; textualment: “un establiment dedicat a la venda de baguls de mort”.
    Curiós, oi?

  2. Moltes gràcies. És veritat. Encara recordo la forta aposta que van fer dos veïns, cadascun d’ells segur de la grafia. I és clar, els dos tenien raó, perque els rètols del carrer havíen canviat recentment, passant de Vertrellans (o Vertrallans) al nou nom de Bertrellans. Quant als baguls de mort, ja no els he conegut, però sí els vells baguls que varen sortir del Palau Gralla, de la Portaferrissa, i que perque no es perdessin (estàven llençats al contenidor) els vam regalar a l’antiquari que llavors hi havia al carrer Bertrallans. Lamentablement, aquest es va suïcidar d’un tret, després de ferir a un home, en un episodi veritablement trist. Aquells baguls portaven les inicials d’una familia en el seu moment molt notable de Barcelona, els Jové, crec recordar. Els havien llençat amb les preses per habilitar el Palau Gralla com a centre comercial (el que hi ha entre Portaferrissa i el carrer del Duc, abans del Duque de la Victoria). En aquell enderroc es van llençar una bona quantitat de vidres de valor artístic, del que alguns veïns encara en guardem algun. Però això, és clar, ja és una història per un altre dia.

  3. La Sala Mozart els últims anys va ser la seu del Centro Cultural Aragonés… Es sentien les música de jota molts caps de setmana quan passaves pel davant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s