La rehabilitació de l’edifici de l’Arxiconfraria de la Sang

L’entranyable estamperia artística de la Plaça del Pi, fundada el 1789, va tancar les seves portes l’any 2007. Arran d’això van començar els temors sobre el futur de la casa que ocupava, un edifici de 1542 que havia albergat l’Arxiconfraria del Crist de la Sang i que ara és propietat del bisbat de Barcelona. Ara, les obres de rehabilitació estan ja molt avançades i aviat sabrem quina serà la nova funció del vell edifici. De moment, el que hem vist dels treballs ens ha agradat força. Amb tant nyap de disseny, tanta feina barroera, i tanta destrucció del patrimoni com ha patit Ciutat Vella, veure treballar aquesta gent és un plaer.

This slideshow requires JavaScript.

About these ads

Quant a Alfred

No te'l perdis

8 thoughts on “La rehabilitació de l’edifici de l’Arxiconfraria de la Sang

  1. Hola Cristina. Sóc el pare de la Maria Solà. He llegit el teu comentari. Penso que cal esperar a veure per a què el fan servir, no fos cas que ho destinessin a algun “engendro” turístic, cosa que penso que serà així donades les caràcterístiques d’aquella zona.

    Bé, saludar-te i donar-te l’opinió.

    Pere.

    • Hola Pere! Bufa! quan de temps sense saber res de tu! I quina sorpresa “veure’t” en aquesta pàgina!
      Primer de tot dir-te que jo no he fet cap comentari! Ha estat l’Alfred Comín el que ha fet l’escrit.
      D’altra banda, penso que podem estar tranquils perquè la gent que porta aquest tema sé que tenen molt clar el tipus de llogater que no volen.
      Ha estat una obra que ha costat molt dur-la a terme i ara segur que no s’espatllarà amb un “mal”, o no adequat, llogater!
      Ara és una joia arribar a la plaça del Pi venint del carrer de la Palla. Et trobes amb una plaça lluminosa i alegre, quan només fa uns mesos que feia pena passejar-s’hi.
      Una abraçada,

      Cristina Thió

  2. Vaig parlar amb l’Andreu Comin a l’Ateneu per preguntar-li quina relació podies tenir tu amb el tema. Em va dir que t’ocupaves de la rehabilitació. Queda molt bonic. Era una llàstima com anava deteriorant-se i ara en canvi es fa mirar. Enhorabona, noia!

    Pere

  3. Ostres, quina sorpresa les imatges! M’han recordat a mon pare, fuster, que tenia la santa paciència d’anar treballant la fusta amb el formó fins que aconseguia la peça que necessitava. Em pensava que ja no hi havia gent que fes aquestes coses.
    Salutacions Alfred!

  4. Per cert, sembla que respecten el rètol d’ESTAMPERIA. La tornaran a obrir? Malgrat que les dones que l’atenien eren d’alló més antipàtic, sempre podies trobar el que buscaves.

  5. No, el gravat amb la paraula “estamperia” no s’elimina completament però es desdibuixa, atès que és un afegit dels anys 70, em sembla. Queda el gravat amb l’escut i la data originals. Aixì m’ho han dit.

  6. Retroenllaç: Un altre comerç de la plaça del Pi que s’orienta al turisme « Barrinant a Ciutat Vella

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s