15-O: el futur, que ja se sent arreu

Hi ha una remor de fons a les xarxes, als llocs de treball, als carrers. La senten, i l’amplifiquen, cada cop més joves, treballadors, jubilats, aturats… De tot el món i també els catalans, és clar. Els polítics, professionals que com deia Paul Valéry, es dediquen a “l’art d’impedir que la gent es fiqui en allò que realment l’interessa”, l’ignoren, se’n riuen, el desvirtuen, i s’hi arriba el cas, el bastonejen. No falten els més cínics, que en voldrien treure partit partidista, personal. I la majoria de mitjans de comunicació, no tots, els ajuden.

Fins quan de temps es podran fer el sord? La remor del descontent creix, domina a les xarxes i opta per l’acció al carrer i les places.

“L’home, amb el món que l’envolta, és una tasca a realitzar, una immensa reserva de futur”. Pocs indignats i indignades coneixen aquesta frase de Ernst Bloch que figura a “El principi Esperança”, un dels seus llibres, que els nazis varen cremar públicament. Però de la remor de molts milers de ciutadans cabrejats per un sistema prepotent que els menysprea i estafa, destaquen els crits  “no som mercaderia”. Les reserves de futur han desfilat un altre cop pels nostres carrers.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s