Silenci, es roda

Darrer dia de novembre d’aquest any 2011, tan feixuc. -Silenci, es roda! -ordena una veu. I un cop més, l’edifici projectat per l’arquitecte  Florensa, a la plaça Vila de Madrid, fa de marc d’una ficció. Aquest vespre és un curtmetratge, l’atrezzo del qual inclou un banc i un parell de fanals de carrer. Fanals que si no recorden els que hi havia quan es va construir la finca (a primers dels 50 del segle passat), sí que semblen els típics de la Barcelona de quan es va dissenyar, a principis dels anys 20, com es pot veure en la darrera imatge d’aquest post. “Només és una coincidència”, ha aclarit l’encarregat de l’atrezzo.

Un veí present afegia que a finals dels anys 50 es van rodar aquí mateix algunes escenes de la pel.lícula “Un vaso de whisky“,  i un altre reia en recordar el rodatge l’any 2004 d’aquell anunci tan eixelebrat, quan uns veïns llençaven andròmines des dels balcons. L’any 2004, recent acabada la primera fase de les obres de remodelació de la plaça, s’hi va fer aquell curiós concert de timbals  que es deia Silenci i edifici. Concert en el que calia parar molt l’orella per poder-lo sentir.

Són aquestes petites històries de la vida qüotidiana, que no arregleran aquest país que trontolla per tot arreu, sacsejat a fons per la crisi i l’atur, i alhora torpedinat per l’especulació financera i la corrupció política. Però com a mínim ajuden a valorar una construcció feta a conciència. “De quan les cases es construïen per viure-hi i no per vendre-les”, com deia un altre veí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s