Malgrat tot cal probar-ho, una i altre vegada

Obrir el local  en un carrer modest del barri Xino pot ajudar els artistes joves a sobreviure a la crisi.

Aquí, en aquest vell carrer llibertari de Ciutat Vella, els especuladors han fugit i el que es flaire és la incòmoda ferum dels congelats mil vegades refregits. La gent que hi viu ara sospita que l’Administració és una secta de d’esperits intangibles, de la que convé no refiar-se per que engalta prohibicions en un idioma estrany i envia els Mossos ha establir diàlegs absurds amb els rellogats sense papers.

Aquí els homes xerren al carrer com ho feien als seus barris magrebís, sudanesos o equatorians, visionen a Youtube prèdiques abrandades o envien diners als seus pares llunyans, alliberen móbils o venen fruita, reparen neveres, venen matalassos de segona mà o freguen escales. I sovint dormen al mateix local on hi tenen el negoci, més o menys com feien els nostres besavis botiguers. Les descendents d’aquests darrers, jubilades, pobres, solitàries i callades van a la farmàcia obrint-se pas tímidament entre fornits joves negres, que recullen xatarra uns, o que delimiten territoris segons el nombre de navalles disponibles altres.

Aquí les dones paquistanís estan tan angoixades per donar de menjar a la canalla que no tenen temps ni diners, ni potser necessitat, d’anar al psiquiatra. Aquí les noietes filipines surten contentes de la Church of King Jesus, vestint una semarreta del Barça, i es creuen amb les índies amb ulleres de pasta, que voleien les seves túniques per la vorera. Aquí un tal Klever intenta obrir amb mans insegures el seu portal, mentre la seva “mamita” renega des del balcó contra “los malos padres de família, que toman con los amigotes”.

Aquí  hi ha vida, esforç, i esperança. Molta més que no pas, per exemple, a la part alta de la ciutat, on les equatorianes es fan càrrec de vells que no són els seus, sovint cadàvers tan enriquits com avinagrats. I aquí, malgrat la crisi, i de vegades potser per la crisi, també s’hi troba gent jove de la terra que intenta sortir endavant.

Com la Savina, que just ara està obrint el seu nou taller de joieria en un d’aquests carrers del Xino, de lloguers més econòmics. Ara ja no és qüestió de modes, ni d’esnobisme, és que la vida ha de continuar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s