Aparcaments miraculosos

Església del Pi. Juny de 2012.
Plaça de Santa Anna, any 1999.
Plaça de Santa Anna. Juny de 2012.


Nens jugant a la plaça de Sant Felip Neri.

Trobar aparcament gratuit és difícil, sovint gairebé un miracle. I quan cal un ajut sobrenatural llavors res millor que la casa de Déu, com mostra la imatge de l’església del Pi. Però el camp del diguem-ne aparcament religiós a Ciutat Vella el lidera l’església de Santa Anna.  La seva recollida placeta fou trepitjada  temps era temps per molts catalans il.lustres, com l’entranyable Jacint Verdaguer:

“3 de septembre. Aquesta matinada en la Plaça de Santa Anna he vist mossèn Cinto. Volia només saludar-lo sens aturar-m’hi, però ell ha fet un pas vers a mi, llavors jo un altre vers ell, sentint dintre meu una emoció estranya davant aquell home el nom del qual un dia i l’altre dia va en els diaris…” (1)

A mitjans segle XX, la plaça o placeta de Santa Anna era encara un lloc públic, freqüentat per la mainada del barri, que hi anava a jugar, principalment a fútbol. Fa anys però que s’ha convertit en un aparcament. De dia hi ha sempre mitja dotzena d’automòbils, però de nit el nombre creix fins quedar la placeta abarrotada. Pàrquing alegal? il.legal? tolerat? paga l’IVA? s’hi ha d’anar combregat? La resposta la trobo en dels vehicles aparcats, que ensenya una nota “d’autorització” per aparcar, diu, en aquest “espai privat”. Potser efectivament ara és privat, però sense voler entrar en discusions sobre ètica i privil.legis, el resultat és que aquest bonic espai s’ha convertit en un trist garatge.

Clarament, prefereixo l’exemple de la  propera placeta de Sant Felipt Neri. També és un espai històricament molt lligat a la religió -i a la catalanitat i a l’excursionisme- però ni l’església que dona nom a la plaça, ni l’oratori, ni la resta de dependències catòliques d’això que un dia es va qualificar de “Montserrat en petit” , han fet perdre a la plaça el seu caràcter d’espai públic. El resultat és que no s’hi veuen vehicles aparcats i els nens de l’apreciada escola hi poden jugar alegrement i de franc. Encara.

(1) 3 de septembre de 1885. Dietari.  Francesc Rierola. Eumo Editorial i la Tralla Edicions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s