Mirades indigestes

La misèria, necessària, diuen, de tanta gent. (D’un temps, d’un país. Raimon)

Arc del Teatre. Octubre 2012. El fotògraf acaba tot just de tirar la foto al mural quan casualment veu que s’obre una inesperada porta.
Llavors es veu una persona que després de vigilar el carrer surt amb molta precaució de la casa, suposadament buida.

Fa ja un bon grapat d’anys que a un llavors jove fotògraf de La Vanguardia li van suggerir la conveniència de no fer segons quines fotografies, atés, va dir-li el seu redactor en cap, que els lectors no volien que se’ls posés malament l’esmorzar per culpa del diari. Llavors, el nostre jove fotoperiodista va intentar publicar-les en un llibre i va demanar l’ajut de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, en aquells temps en mans dels socialistes. La resposta va ser més o menys la mateixa. Aquell jove és ara un fotògraf famós, però aquella teoria dels àpats plàcids segueix  més o menys vigent. Per això, si us agrada passejar sovint la càmara pels carrerons no comercials de Ciutat Vella, especialment per les zones del barri que pateixen mes directament la crisi, valdrà més que publiqueu el resultat en el propi blog. No és cosa d’espatllar innecesàriament estòmacs delicats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s