El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla…

Aquests mateixos costums populars nostres, que avui apleguen milers de seguidors als carrers de Barcelona, eren fins fa poc ignorables, quan no motiu de riota, pels qui s-autoconsideraven els gurus de la modernitat.

Baixaven Rambles avall, com cada any, per les festes de la Merce, els gegants i els capgrossos, els nans i les bestioles mitologiques. Com cada any? No exactament.

Aquest 2012 les coses estan canviant a Catalunya molt i molt despresa. Ara, per exemple, es mes dificil que els nostres costums populars siguin publicament ridiculitzats. Pero no fa gaire, ho feien sovint els qui es consideraven els gurus de la modernitat. Suposats intel.lectuals, suposadament progresistes, amb amplia cobertura per part d-alguns mitjans de comunicacio. Els mateixos mitjans que ignoraven per sistema tot allo popular que es feia a casa nostre, publicitaven en els seus suplements de viatges els tratjos exotics, les canoes dels paradisos oceanics, els creuers luxosos… Catalunya no ven, deien, uns. Aixo es decimononic, reaccionari, proclamaven els altres.

Mentrestant, aquestes colles, aquesta gent, aquest public, aquestes families, aquesta mainada, aquesta gent senzilla, que baixaven el 25 de setembre a milers per les Rambles, han recuperat i impulsat el nostre folclor. I el seu esforc per conservar aquestes i tantes altres tradicions del conjunt de la geografia catalana, tambe ha fet possible l-actual esclat del poble de Catalunya. Un poble en festes, amb pau, amb alegria, sense complexos, que camina amb voluntat i fermesa a la recerca de la seva llibertat.

El quiosc expansiu de les Rambles

Hi ha algun límit a l’ocupació privada de les Rambles? No ho sembla. Per exemple, aquest quiosc de la imatge supera la meitat de l’amplada disponible per passejar. Aquest és un motiu més per replantejar-se d’una vegada per totes el nostre passeig més famós. Un motiu més, entre tants altres.

Postil.la 1: Aquesta foto del quiosc de premsa situat a l’entrada del carrer Santa Anna, cantonada Rambles, és una gelatina de plata d’ennegriment directe, realitzada per en Frederic Ballell els anys 1907-1908. La imatge evidència el procés d’expansió que en aquests cent anys han experimentat aquests tipus d’ establiments (i altres similars) en el nostre passeig més famós. Avui disfruten d’un  volum  superior al que solen tenir els quioscs instal.lats en altres espais públics de Barcelona.

La barricada comercial que divideix les Rambles

Postil.la 2: Una altre contribució recent a la saturació total de les Rambles: aquesta insòlita barricada comercial contra els passejants podria guanyar tranquil.lament el premi a la mediocritat urbanística més molesta i absurda. I el darrer nyap (de moment): l’Ajuntament de Barcelona no només ha donat ales a la pretensió dels quioscs de convertir-se en canals publicitaris privats de darrera generació, instal.lats en espais públics. També n’és el principal usuari!

Els quioscos de les Rambles en ple creixement. Ara es converteixen en un nou canal digital de publicitat.