El gegant de la ciutat, ara balla, ara balla…

Aquests mateixos costums populars nostres, que avui apleguen milers de seguidors als carrers de Barcelona, eren fins fa poc ignorables, quan no motiu de riota, pels qui s-autoconsideraven els gurus de la modernitat.

Baixaven Rambles avall, com cada any, per les festes de la Merce, els gegants i els capgrossos, els nans i les bestioles mitologiques. Com cada any? No exactament.

Aquest 2012 les coses estan canviant a Catalunya molt i molt despresa. Ara, per exemple, es mes dificil que els nostres costums populars siguin publicament ridiculitzats. Pero no fa gaire, ho feien sovint els qui es consideraven els gurus de la modernitat. Suposats intel.lectuals, suposadament progresistes, amb amplia cobertura per part d-alguns mitjans de comunicacio. Els mateixos mitjans que ignoraven per sistema tot allo popular que es feia a casa nostre, publicitaven en els seus suplements de viatges els tratjos exotics, les canoes dels paradisos oceanics, els creuers luxosos… Catalunya no ven, deien, uns. Aixo es decimononic, reaccionari, proclamaven els altres.

Mentrestant, aquestes colles, aquesta gent, aquest public, aquestes families, aquesta mainada, aquesta gent senzilla, que baixaven el 25 de setembre a milers per les Rambles, han recuperat i impulsat el nostre folclor. I el seu esforc per conservar aquestes i tantes altres tradicions del conjunt de la geografia catalana, tambe ha fet possible l-actual esclat del poble de Catalunya. Un poble en festes, amb pau, amb alegria, sense complexos, que camina amb voluntat i fermesa a la recerca de la seva llibertat.